ᴥ LONDRES

La llibreria Waterstones de Gower Street, a Londres, té una acurada secció dedicada a la ciutat en què conviuen souvenirs i llibres. Entre les guies, les tasses il·lustrades amb el pont del London Tower i postals amb el Big Ben, hi ha alguns llibres de ficció estratègicament col·locats i seleccionats. Desconec qui dels llibreters ha estat l’encarregat d’aquell gran bodegó londinenc però ha aconseguit que la novel·la “The Lonely Londoners“, publicada l’any 1956 i escrita per Samuel Selvon, tingui un lloc privilegiat (…)

Anuncis

ᴥ PENDENT

Fa uns dies Xavier Bru de Sala parlava de la gauche divine en una columna a El Periódico arrel de l’exposició a La Pedrera “Colita, perquè sí!“. Recollint unes declaracions de la fotògrafa, que sostenia que aquesta mena de moviment avantguardista barceloní no va existir, el periodista assegurava que eren “un invent, una aparença, una efímera bombolla. Però també es tractava d’un passaport imprescindible al regne de la frivolitat esquerranosa…” (…)

ᴥ MASSA TALENT PER METRE QUADRAT?

Fa uns dies el nou conseller de cultura, Ferran Mascarell, exposava a l’emissora RAC1 el seu ideari polític i la seva interpretació de la inquietud mostrada en la manifestació “No retallem la cultura” del passat 21 de març. Segons el polític, aquesta inquietud, aquest “malestar”, davant de les retallades de pressupostos per la cultura rau en una paradoxa intrínseca: “som un país construït sobre la idea que tenim molt de talent i molta creativitat però sobre un mercat que és enormement petit. Aleshores tenim més talent que capacitat de mercat (…).

Desayuno con John Lennon

ᴥ DISTÀNCIA – els amics entrevistats

cepti les seves preguntes i oblidi momentàniament que allò és una relació comercial. La perícia a vegades s’acosta a la del terapeuta aparentment submís i 100% atent que de tant en tant intenta posar contra les cordes al seu pacient (“necessito les teves declaracions, baby”). Hi ha persones amb qui, efectivament, hi pot haver un feeling especial des del primer minut i la conversa pot esdevenir una bassa d’oli, amb confidències (“això que et dic ara, no ho posis, eh?”) i una sensació que allò pot ser l’inici d’una gran amistat. Però moltes vegades aquest bonic pressentiment pot ser un miratge…

ᴥ ELS AURICULARS

Sóc propietària d’un iPod Shuffle de color verd, el més petit, però fa un temps que he desistit del seu ús. El porto a sobre però rarament em poso els auriculars a les orelles i pitjo el botó de play. Ens han venut que els iPods, els mp3 o qualsevol reproductor digital de música són un fantàstic i moderníssim complement a la vida urbana i de fet mai fins ara havia estat tant fàcil anar arreu amb la música a sobre, però la realitat sonora de les ciutats és tant intensa…