ᴥ ENTRE LA F Y LA G – la impureza del archivo

Al hilo de lo comentaba el coleccionista Kenneth Goldsmith, creador y gestionador de UbuWeb.com, sobre la “impureza” (llámese eclecticismo) de su archivo en el post anterior, esta mezcla espontánea que proporciona la ordenación alfabética consigue espectaculares rincones en nuestras casas. Todo el mundo que tenga discos o libros y los haya intentado ordenar de alguna forma podría comprobarlo ahora mismo.

Anuncis

ᴥ “UN COLECCIONISTA NUNCA VENDE SUS DISCOS” – apuntes sobre una conferencia de Kenneth Goldsmith

UbuWeb es un gran archivo online que Goldsmith lleva cultivando desde hace más de 15 años. El americano, ejemplo de acento neoyorquino expresamente bien vocalizado, alguien quien sabe interpretar en público y gusta de hacerlo, pasó por Barcelona para hacer una conferencia sobre dicha web y, de paso, su persona, dentro de las siempre recomendables actividades de “Memorabilia, Col·leccionant sons amb…” en el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

ᴥ MATTHEW SHIPP: LA TEORIA DELS CAMPS MAGNÈTICS

El pianista nord-americà Matthew Sheep declara alhora el seu amor desmesurat pel free jazz i les seves inquietuds d’avantguarda per donar així a cada nota la importància que té dins el fraseig. Amb One (Thirsty Ear, 2006) i Piano Vortez (Thirsty Ear, 2007) trenca una època de sequera com a compositor. Dos àlbums que l’han revifat dins de l’escena menys conservadora de Nova York i amb els quals continua la seva croada per entendre en què consisteix la vida i les fils que la mouen.

ᴥ CINCO LIBRAS – Mark Charig

Mark Charig (Londres, 1944), trompetista, cornetista, ruidista, camina por las Ramblas en Barcelona con una bolsa de plástico con comida mirando a su alrededor con la esa cara de medio susto medio admiración que ponen los recién llegados a la ciudad ante tanta gente. Tenía tanta hambre que se ha comprado una ensalada de tomate y una ración de gambas al ajillo en un bar de tapas para comérselas durante la prueba de sonido. Parece mentida, pero a sus casi 70 años, aquella noche debutaba en Barcelona.

ᴥ AVE MARIA – sobre les llistes

És innevitable que se t’escapi un somriure davant del titular en portada del setmani britànic NME en el seu número dels 75 millors discos de l’any: “How many have you heard?” (Quants has escoltat [dels de la llista]?)”.La gran quantitat d’informació, de noms, gèneres – el repàs que fa la revista Go Mag, per exemple, és com un vademecum musical – que es baralla cada mes de gener en els mitjans especialitzats és aclaparadora. En les llistes que es publiquen dels millor de l’any musical sempre hi ha un gran tan percent dels noms que hi surten que l’oient mig no ha escoltat i que probablement no valgui la pena escoltar. D’alguns d’aquests noms, tot i estar en els primers llocs de les llistes, ja no en quedarà rastre l’any vinent…

ᴥ MIRAR AMUNT – Nicole Mitchell

La flautista de Chicago Nicole Mitchell, filla d’un dels grans músics de free jazz i de la recuperació de l’africanitat en aquesta música, camina sempre amb pas tranquil com qui camina sobre la sorra de la platja i parla sense rastre d’ansietat. Té un to de veu agut i riu amb una potència d’hertzos i decibels capaç de trencar copes de vidre. Li pregunto sobre l’espiritualitat, propera a un cert animisme, que desprèn la seva forma de tocar. Somriu (…)