[f] Barcelona #21: Jazz / Clan Falanga (Cirera/Villar/Vilar/Balcázar/Falanga) a Bad Music TV

La pel·lícula Els Intocables d’Eliott Ness (Brian de Palma, 1987) va ser l’excusa perfecta pel bateria Carlos Falanga per crear la seva pròpia comitiva mafiosa al voltant de la seva magnífica banda sonora signada per Ennio Morricone i alimentada per tantes nits i matinades passades a l’escenari del club 23Robadors de Barcelona (…).

[f] Barcelona #15: Jazz / Astrio (Careta / Smith / Serratosa)

Alguns diuen que el que fan ara és música disco, alguns que que són massa comercials. Molts altres, segurament la majoria dels que van pagar entrada per veure’ls el passat 10 de maig de Barcelona en la presentació del seu darrer disc “Don’t Leave The Planet” (Chesapik Records, 2012), creuen que són molt bons i punt. Entre els assistents, gent de totes formes i colors, demostració de l’heterogeneïtat de públic que s’han guanyat en els 10 anys que porten recorrent escenaris.

ᴥ MATTHEW SHIPP: LA TEORIA DELS CAMPS MAGNÈTICS

El pianista nord-americà Matthew Sheep declara alhora el seu amor desmesurat pel free jazz i les seves inquietuds d’avantguarda per donar així a cada nota la importància que té dins el fraseig. Amb One (Thirsty Ear, 2006) i Piano Vortez (Thirsty Ear, 2007) trenca una època de sequera com a compositor. Dos àlbums que l’han revifat dins de l’escena menys conservadora de Nova York i amb els quals continua la seva croada per entendre en què consisteix la vida i les fils que la mouen.

[f] Barcelona#14: Jazz / Jason Moran

El pianista Glenn Gould usava una cadira de fusta per tocar el piano. Jason Moran (Houston, 1975), segurament conscient de l’evocació, també usa cadira de fusta en comptes de banqueta, emfatitzant la idea de la música com a gran contenidor d’idees i de referències. Gould era un obsessiu de la música gravada perquè li permetia acostar-se a la perfecció. A Moran li agrada posar música gravada en el seus concerts i tocar espontàniament sobre ella (…)