La mort de Philip Seymour Hoffman ha tornat a posar en boca de tothom les xeringues i les paperines, com si fossin els objectes que un vell conegut del passat ens ha deixat en el present. La nostra memòria col·lectiva, tan avesada a fer generalitzacions i a connectar punts, ens fa relacionar aquesta droga amb (…)
El cantautor Isaac Ulam és d’aquells tipus amb una mentalitat clarivident per la música. Amb una veu basta, sempre a punt de desafinar, viu l’art de tocar i cantar com un fet natural. De fet és l’herència del seu avi i del seu pare, que sortien a pescar i cantar havaneres. A Blanes. Ell encara viu a Blanes i surt a pescar amb una barca petita (…)
S’acostuma a dir que la música experimental viu en la seva pròpia bombolla i que, degut a la seva forma sonora tant abstracta, on moltes vegades no hi ha ni referències harmòniques ni rítmiques, és complicat establir-hi una vinculació directe amb el present més enllà del dia i hora en que es composa o interpreta (…)
En el Centre Civíc Can Felipa se abren las ventanas. El calor aprieta en el ático en forma de enorme buhardilla de esta antigua fábrica textil del siglo XIX de Barcelona. Cuando los músicos no tocan se busca que la corriente refresque el ambiente. Quizás también limpiar el aire para nuevas músicas, para que fluyera el silencio. Aquel fin de semana de junio se reunían algunos músicos de todo el estado que se dedican a la improvisación en unas jornadas autogestionadas bautizadas como “Bestiario” (…)
El pasado viernes 29 de noviembre el Ciclo Blues & Boogie bajó el telón en el Auditori Barradas con un fin de fiesta intenso, completo y variado al que sólo faltaron las luces de neón y el confeti. El maestro de ceremonias, el pianista de blues y boogie woogie Lluis Coloma, fue nuevamente el encargado de conducir el acto y de presentar a los dos invitados internacionales: el belga Renaud Patingny y el norteamericano, directamente llegado de Florida, como buen jubilado, Bob Seeley, que a sus 85 años hacía gala de un estado de forma envidiable (…)
“La vida et dóna sorpreses agradables”. Aquesta frase pronunciada pel saxofonista suec Mats Gustaffson no ha quedat documentada però el músic escandinau la va pronunciar cap al final del concert en veure que aquella primera trobada sobre l’escenari del Jamboree amb aquell trio inèdit (…)
L’any 1987, quan la movida madrieña havia deixat de ser un moviment underground i ja era la música predominant a les radiofórmules, quan ETA atemptava a l’Hipercor i la música laietana era ja un dèbil i llunyà eco, va aparèixer a Barcelona el trio Moisés Moisés de la mà del bateria Oriol Perucho, el saxofonista i clarinetista Pep Pascual i el guitarra Conrado T. Costa. Durant els seus quatre anys de vida i després de varies formacions no van arribar a publicar cap treball de manera oficial (…)
S’ha fet esperar aquest nou repertori del grup barceloní Filthy Habits Ensemble (FHE). Nascuts ara fa cinc anys amb l’excusa, gran excusa, de revisar en clau instrumental i amb nous arranjaments el llegat de Frank Zappa, el nonet feia temps que treballava en nous temes. Dos concerts a la sala Jamboree de Barcelona el passat mes de març van ser l’excusa, una altra gran excusa, per a estrenar una recreació d’una de les peces més conegudes i narratives del llegat de Igor Stravinsky, la suite “La història del soldat” (…)
El mètode Klosé 