ᴥ “I’M INTERESTED IN PEOPLE, HOW THEY COMMIT TO MAKING CYCLING THE MOST BEAUTIFUL SPORT.” – An interview with Scott Mitchell

If we follow his tweets, we can bear witness to his daily soundtrack – the one he listens to while editing his photos. Some nights he edits his material to Serge Gainsbourg; others nights it’s The Walker Brothers. Scott Mitchell, the Edinburgh-based photographer, loves 60s music and mod culture. It was precisely this love of music that led him to cycling (…)

[f] Barcelona #28: Jon Spencer Blues Explosion

Amb 500 entrades venudes anticipades, la Sala Apolo tenia un gran aspecte per rebre de nou els Jon Spencer Blues Explosion. El trio de Nova York van sonar més atronador i agressiu que mai. Enllaçant tema rera tema van anar construint un discurs musical sobretot basat en el seu darrer disc “Meat & Bone” (2013), el primer disc que publiquen en vuit anys, com si d’un bloc compacte es tractés, Ni rastre de temes clàssics com “Wail” o “Bellbottoms”, cosa que els deslliura de qualsevol acte de nostalgia (…)

[f] Barcelona #27: “Proof of Concept#1” de L’Ull Cec

Aquella nit es van reunir a quatre músics de nivell internacional que, tot i ser estilísticament diferents, comparteixen una similar visió, relativament científica, pel que fa al procés de la creació de la música. De la música de ball en aquest cas. Sota el títol de “proof of concept” – prova de concepte – EVOL (Barcelona), Yutaka Makino (Berlin/Tokyo), Mark Fell (Londres) i Lee Gamble (Londres) van exposar algunes de les seves darreres peces basades en aspectes de la música popular que sona als clubs. (…)

[f] Barcelona #26: Ignasi Terraza a solo

Balsàmic. La posada en escena de darrer disc a piano solo “Sol-IT” (Swit Records, 2012) del pianista Ignasi Terraza va ser l’execució d’allò que tant li agrada explicar: “el jazz ha de moure i conmoure”. Sobre l’escenari de la sala Jamboree de Barcelona, el músic va fer moure peus i caps i va fer tancar ulls, de gust, del respectable. Va acabar el concert amb una versió swingada de la cançó popular catalana “Rossinyol”. Va ser com tornar a casa després d’haver fer un repàs a través del song-book nordamericà passat pel sedàs Terraza(…)