Home

Article originalment publicat a Nativa

PEUS DE PÀGINA #2 – UNGLES

El cantautor Isaac Ulam és d’aquells tipus amb una mentalitat clarivident per la música. Amb una veu basta, sempre a punt de desafinar, viu l’art de tocar i cantar com un fet natural. De fet és l’herència del seu avi i del seu pare, que sortien a pescar i cantar havaneres. A Blanes. Ell encara viu a Blanes i surt a pescar amb una barca petita.

La darrera vegada que el vaig veure, durant els concerts en què presentava el disc que va fer amb José Domingo “Temple d’aigua i llum” (Bankrobber, 2013), tenia les ungles brutes, com un mecànic, un artesà, algú que viu de treballar amb les mans. S’ha construït un estudi de gravació amb les seves manetes, les mateixes amb les que toca havaneres, jotes i altres cançons de regust tradicional amb la guitarra.

Ai, els músics, éssers de mans atlètiques, àgils i precises. El meu pare s’ha passat la vida amb les ungles amb un rivet negre de greix, com els mecànics. Després de passar un temps a la fàbrica de l’AEG de Terrassa, on treballaven la major part d’obrers immigrats del sur de l’estat durant els 70, va treballar durant 40 anys a la cooperativa metal·lúrgica Inducar, tota una institució a la ciutat, fent peces de cotxe. Era i segueix sent bo amb les mans. Encara recordo quan ell sol era capaç d’arreglar el motor del Seat 600 familiar de color crema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s