Home

(Article originalment publicat a La Ruta del Jazz, número 2, juny 2013)

Versión en castellano

oriolgiovanni

Giovanni di Domenico (piano) i Oriol Roca (bateria). Foto: Silvano Magnone

En èpoques convulses com les que vivim, són necessaris llenguatges artístics poc conformistes, com el free jazz o el jazz d’avantguarda, que sempre ha proporcionat un fructífer camp per l’experimentació. Fem un ràpid repàs a aquesta escorredissa però fructífera escena musical catalana.

Es fa de mal dir parlar de free jazz, però ja ens entenem. Allò que podem entendre com l’herència de la renovació musical reaccionaria de músics com Ornette Coleman, Don Cherry o Albert Ayer a principis dels anys 60, sempre s’ha vist des d’un punt de vista molt particular des del territori català. A d’altres països europeus com Alemanya, França o el Regne Unit on hi ha una tradició molt arrelada pel que fa a les músiques improvisades, han sabut acollir de forma natural aquest llegat sense que es practiqui com un revival constant. A Catalunya en canvi sembla que ha estat menystingut i poc valorat entre la comunitat de jazzmans, en part per la seva condició de música minoritària i la nul·la presència en el programa curricular de les escoles de música. De ben segur que també ha influït el fet que tradicionalment la música de protesta i reaccionaria, com va ser el free jazz en els seus orígens, s’hagi vehiculat sempre a través d’altres gèneres, com la cançó o el rock.

Però en els darrers cinc anys aquesta situació sembla que s’està revertint. Molts músics que s’han format en el jazz estan abraçant i explorant la improvisació més lliure, és a dir, la que no es basa en tonalitats, ni ritmes preestablerts i explora al màxim les possibilitats de l’instrument bàsicament a través de les tècniques esteses. I l’estan combinant amb una activitat jazzística més convencional. Podríem esbossar varis motius per a aquest canvi. D’una banda gràcies a les influències foranies que s’han integrat ràpidament a través del boca-orella, internet i les xarxes socials, les vies a través de la quals aquestes músiques es donen a conèixer actualment ja que són gairebé ignorades pels mitjans generalistes. I d’altra banda, gràcies a que s’han aconseguit crear punts de trobada entre els jazzman més inquiets, i també amb els improvisadors que sobretot han begut de la free music europea i el rock experimental que fa dècades que jugaven la seva pròpia lliga al marge dels circuits convencionals. I per descomptat, allunyats de tot allò que contingui la paraula “jazz”.

Alguns d’aquests punts d’encontre han estat físics: com el club 23Robadors, en ple Raval de Barcelona – que acull setmanalment concerts d’improvisació o els ja tradicionals concerts del duo Duot (Albert Cirera, saxos, Ramon Prats, bateria) -, les sessions “Impronit”, organitzades pel col·lectiu Gràcia Terrirtori Sonor o cicles com “Músiques Disperses” (ara desaparegut), que promouen l’intercanvi entre diferents escenes. I altres, virtuals: com la feina de documentació de la discogràfica digital Discordian Records, ideada pel venezolà Andrés Rojas “El Pricto”, o el bloc musical “Overlooked Hotel” signat per Jack Torrance. Igualment d’important ha estat l’arribada de músics estrangers. Les seves noves dinàmiques els han convertit en molts casos en connectors de l’escena catalana i principalment barcelonina, instal·lada en una endèmica estructura a base de capelletes. Músics com el gallec Pablo Rega, al capdavant de l’orquestra d’improvisació conduïda Banda d’Improvisadors de Barcelona – que acaben de publicar el seu primer disc homònim amb L’Olla Express – ; “El Pricto”, com a compositor i director d’ensembles com Filthy Habits Ensemble i altres grups del segell Discordian Records – com els Reptilian Mambo, que ja agrupa una comunitat d’uns 25 músics de tipus de procedència, del rock progressiu a l’electrònica, repartits entre més de 30 referències discogràfiques – ; o el nordamericà Joe Smith, proposant la ja desapareguda ALO (Asociacion Libre Orkestra), una gran formació que comprenia noms destacats del jazz contemporani com David Mengual (piano), Juan de Diego (trompeta) o Juan Pablo Balcàzar (contrabaix) i que ell mateix dirigia basant-se en el signes del soundpainting. El resultat musical general és alguna cosa que podríem anomenar free jazz – molts músics parlen simplement de “free” – tot i el significat ja anacrònic del terme. Però ja ens entenem. En molts casos és tracta de música feta per músics amb tradició jazzística que han aconseguit fer la seva pròpia revolució i superar els límits del gènere.

El guitarrista i músic experimental Ferran Fages acostuma a dir amb sarcasme que quan el pop, el rock i altres formes musicals populars han ocupat el seu espai, les músiques alternatives han d’estar alerta per ocupar de forma immediata aquell petit reducte d’espai que queda lliure. I és aquesta escletxa és la que permet la supervivència d’aquestes músiques minoritàries. Una escletxa que pot aparèixer espontàniament en diferents llocs alhora i que s’està mudant d’emplaçament contínuament. En aquest sentit, una millor organització dels músics ajudaria a donar visibilitat a una heterogènia escena que agrupa ja a una quarantena de músics que constant ebullició creativa. Músics, per posar més exemples i a banda dels anteriorment citats, com Marco Mezquida (piano), Pablo Selnik (flauta), Carola Ortiz (clarinets i veu), Masa Kamaguchi (contrabaix), Sergi Sirvent (piano), Miguel Fernández (saxos), Oriol Roca (bateria), Ivan González (trompeta), Alex Riviriego (contrabaix), Genís Bagès (bateria), Celeste Alías (veu), sorgits d’entorns jazzístic, i d’altres com David Soler (guitarra), Ivo Sans (bateria), Alfonso Muñoz (saxo baríton), Vasco Trilla (bateria),Tom Chant (saxo tenor i soprano), Míriam Fèlix (cello) o Ferran Besalduch (saxo baix) formats en un entorn més rock o al voltant de la música clàssica contemporània. No Podem oblidar-nos de veterans com Liba Vilavecchia (saxos), Quico Samsó (bateria) o Agustí Martínez (saxos i clarinet)

A banda d’espais com 23Robadors i d’altres amb programacions més o menys intermitents com la del TePeKaLe Sound (L’Hospitalet de llobregat), Can Felipa, el bar La Ramona (Barcelona), o els concerts a cases particulars, de fa pocs mesos que el club Jamboree conjumina en la seva programació concerts de jazz més canònic amb l’avantguarda, tal i com passa de fa dècades a molts clubs de referència d’arreu del món, com pot ser el Bimhuis d’Amsterdam o The Vortex de Londres. Un bon exemple van ser les Lab Sessions (Carta Blanca) que va protagonitzar el passat mes d’abril el pianista Agustí Fernández, un dels improvisadors catalans més internacionals. Va convidar a tocar a algunes figures de renom com el saxofonista suec Mats Gustafsson però també va fer-se acompanyar per destacats músics locals. En la darrera sessió va dirigir i tocar amb l’enèrgica Free Art Ensemble (FAE), una formació de deu músics liderada per Ivo Sans i el granadí Julian Sánchez (trompeta) que és un bon exponent de com les noves generacions de jazzman estan prenent la lliureimprovisació i el jazz d’avantguarda com a materials vàlids dins del procés de composició.

La sala Jamboree també va acollir el passat 14 de maig un solo del saxofonista de Chicago Ken Vandermark, a proposta de la productora especialitzada en música d’avantguarda Arco y Flecha. Però falten molts llocs per a poder tocar en directe! Afortunadament, aquest fructífer caldo creatiu que es ve produint bàsicament a Barcelona s’està començant a escampar per la resta del territori. El Festival de Jazz de Vic (maig) fa quatre edicions que obriren la línia artística a propostes d’exploració. El Festival de Jazz de Girona (setembre) sol incloure alguna actuació de jazz d’avantguarda, com també ho faran el Festival de Jazz de Banyoles (del 23 al 26 de maig), l’Estival de Jazz (del 27 al 30 de juny) d’Igualada, o el Flixjazz (del 19 al 21 de juliol).

2 thoughts on “ᴥ CAL TROBAR LES ESQUERDES – revisió de l’escena free jazz catalana

  1. Retroenllaç: ᴥ CAL TROBAR LES ESQUERDES - revisi&oacut...

  2. Retroenllaç: HAY QUE ENCONTRAR LAS GRIETAS – revisión de la escena free jazz catalana | El mètode Klosé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s