Home

“Una prova de concepte o PoC (sigles en anglès) és una implementació, moltes vegades resumida o incompleta, d’un mètode o d’una idea realitzada amb el propòsit de verificar que el concepte o teoria en qüestió és susceptible de ser explotada d’una manera útil”. Diccionari Oxford.

Sam Roig, responsable de l’associació L’Ull Cec, es passeja amunt i avall amb cara de son per la planta baixa de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona), reformada ara com a Fabrica de Creació. Queden pocs minuts per a comenci el “Proof of Concept #1“. “He dormit una horeta. Ahir vam tenir problemes amb els connectors del set que usarà el Yutaka [Makino], no trobàvem els que hi anaven bé. Però al final els vam trobar!”, explica. “Serà una passada, ja ho veuràs!”

Aquella nit havia aconseguit reunir a quatre músics de nivell internacional que, tot i ser estilísticament diferents, comparteixen una similar visió, relativament científica, pel que fa al procés de la creació de la música. De la música de ball en aquest cas. Sota el títol de “proof of concept” – prova de concepte – EVOL (Barcelona), Yutaka Makino (Berlin/Tokyo), Mark Fell (Sheffield) i Lee Gamble (Londres) van exposar algunes de les seves darreres peces basades en aspectes de la música popular que sona als clubs. I tot això en un context molt cru, sense llums de colors, sense zona de ball. En definitiva, sense distraccions per a potenciar l’escolta i descontextualitzar la música del seu habitual entorn cultural i humà.

Entre set i set IVDB (Ivy Barkakati) i Pato (Rubén Patiño) amenitzaven l’espera als plats amb una particular mescla entre l’obscura música de ball que aportava la primera i la música experimental en el sentit més ampli – des de free jazz a l’electroacústica – que proposava el segon. Tot un encert que completava el que s’aniria sentint al llarg de la nit.

proofofconcept_1

Cartell de la nit

proofofconcept_2

Una fotografia de la família reial espanyola adornava la zona dels djs.

proofofconcept_4

Públic en el hall de la sala Fabra i Coats

“Avui faré una cosa més senzilla de l’habitual”, deia el músic Roc Jiménez de Cisneros abans de començar la primera intervenció de la nit sota el nom d’EVOL. Amb una mica de retard sobre l’horari previst, s’apagaven les llums i entrava en acció. Obria l’odinador i començava una intervenció de gairebé 30 minuts punyent i sense concessions basadad en el “What the?“, un preset molt conegut de la música de ball desenvolupat l’any 1985. Sona lleig i a anys 80. Però a diferència de concerts anteriors, aquesta vegada EVOL es va centrar en la textura del so, sense variar la tessitura ni la rítmica ni jugant amb altres textures o modificacions. Aquells 30 minuts van ser com un resum del treball d’investigació que va publicar sota el títol “Wormhole Shubz” (Entr’ance, 2012).

La segona “prova de concepte” va ser a cárrec de Yutaka Makino, del qual ja vam poder escoltar la peça “Amorphous” composada pel sistema de la síntesi de camp (o wave field synthesis”) per a 192 altaveus i 12 subwoofers en unes jornades també organizades per L’Ull Cec (juny 2012). Aquesta vegada Makino va brindar-nos la composició “Atmosphere” basada en el degoteig sonor d’un so punxegut com una agulla que sonava a través d’un decaedre fet amb altaveus. Peça molt minimalista i envolvent, que recorria diferents fases d’intensitat, per a la qual va voler treure les cortines i usar tota l’amplitud de la sala i que les llums blanques estiguessin enceses, cosa que obligava al públic que pendre part més activament de l’escolta. No en va, Makino és un estudiós de les teories de la percepció i la psicologia auditiva i les seves obres semblen jugar amb els límits de l’escolta i en com la informació sonora es transmet al nostre cervell. La resta de músics van optar per fer les seves actuacions en plena foscor.

proofofconcept_3

El camerino dels músics

proofofconcept_4_evol

EVOL en plena actuació

proofofconcept_4_markfell

L’anglès Mark Fell, escoltant el set de Yutaka Makino

Posteriorment els anglesos Mark Fell, també col.laborador de Jiménez de Cisneros en altres projectes, i Lee Gamble van rematar la jornada amb dos sets on les referències a la música de ball moderna va resultar molt més presenst. El primer va posar en escena una nova versió reduïda del seu disc “Multistability” (Raster Noton, 2010) que ell anomena “microtemporal works” (treballs microtemporals). Costa trobar la manera d’explicar el so de Fell, més enllà de la descripció tecnològica del seu procés compositiu: ús de la composició algorítmica i de patrons rítmics i melòdics propis de la música techno. Això sí, Fell és tremendament polirítmic i aclaparador però la seva música camina per un absolut respecte cap a l’oient a qui no vol aturdir amb superficials focs d’artifici. Crec que aquesta frase ajuda a entendre la seva música: “Miratges estranys, et fan pensar en els A.K.M. de Brusel·les, Monolake i Kraftwerk i Atom TM [d’Alemanya]. Un codi mose hiperactiu triturat a base d’staccatos tecnològics i errors metàl·lics, esquitxat de sorolls estàtics i el rodament d’una boleta per una cinta mecànica. Un remolí que requereix atenció, energia i resistència” (Font: http://essmaa.wordpress.com/2010/12/18/mark-fell-ecoute/)

Lee Gamble va protagonitzar el darrer set de la nit i al meu entedre el menys interessant. El britànic venia precedit per una certa popularitat mediàtica – si és que sortir a la revista “Wire” vol dir això – gràcies al seu treball de deconstrucció de la música jungle, tan en boga als clubs londinencs dels anys 90, a través d’unes grabacions en casette que tenia de quan era adolescent. A Barcelona va optar, però, per fer un set ple de concessions que fins i tot algun assistent es va animar a ballar. Sense dubte Gamble tenia l’esperit de dj que els altres participants no teníen.

Més informació: http://lullcec.org/es/2012/concerts/proof_of_concept-01-evol-mark-fell-lee-gamble-yutaka-makino/

proofofconcept_5

Públic escoltant la peça del japonès

proofofconcept_7

El complexe sistema d de 10 altaveus de Makino

proofofconcept_6

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s