Home

The Thing són Paal Nilssen-Love (bateria), Mats Gustafsson (saxo soprano i baríton) i Ingebrigt Håker Flaten (contrabaix). Círcol Maldà (18 i 19 de març 2012, Barcelona)

http://www.thingjazz.com/

Aquestes fotografies van ser fetes amb un mòbil durant els dos dies que el grup va desafiar l’ordenança municipal de l’Ajuntament de Barcelona sobre el soroll en el petit Círcol Maldà. The Thing, en la que era la primera vegada que tocaven a la ciutat, van convertir aquests dos concerts en un exercici físic dels que deixen petjada. Si els músics suaven per donar velocitat trepidant a la música, el públic corria darrera d’ells deixant-se emportar sense resistència. El trio converteix el so en quelcom palpable i musculós, i és tant deutor de l’obra de Peter Brötzmann o Albert Ayler com del rock extrem o la improvisació nowave de Lightning Bold. Tot és contundent i amb un cert toc primitiu, però el discurs flueix amb intel·ligència. Saben com administrar els silencis. En el fons tot es basa en el ritme que imposa la pròpia respiració, en una revisió del propi primitivisme.

Després del segon concert, on se’ls va unir l’Agustí Fernández al piano improvisant vigorosament i conduint el discurs cap a un terreny més complexe i barroc, li comento al saxofonista Mats Gustafsson que em semblava haver reconegut alguns dels seus temes antics durant el concert. Em fa que no amb el cap. Encara porta la samarreta de la braseria d’Austin (Texas) Ruby’s BBQ que usen de fa un temps com a uniforme ben xopa de suor. “Ara en directe intentem no tocar temes. En aquesta gira els concerts els plantegem de forma totalment improvisada. Potser tenim alguns patrons ja integrats que fa que sonem a “The Thing” però no, ara improvisem. De fet el darrer disc “Mono” és pràcticament tot improvisat. També provem de començar els concerts d’altres maneres. Fins ara una forma habitual de començar era molt enèrgica. El Paal [Nilssen-Love] feia un fort a la caixa i vinga, començàvem a tocar a mort. Ara no, com aquesta nit que hem començat tranquils, amb un solo de saxo soprano, que també l’estic provant per veure com funciona en directe. Què t’ha semblat?”*

Bé. El soprano funciona.

* Declaració recreada a partir d’una conversa informal amb Gustafsson.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s