Home

(Article publicat a Nativa.cat el 11/03/2012)

L’estadi de futbol de l’equip local de la ciutat de Kobe, al Japó, ha instal·lat no fa gaire un sistema de plaques a les grades sota els peus dels espectadors que transformes els seus salts, cops i vibracions en energia. D’aquesta manera l’estadi aconsegueix ser en part autosuficient i estalviar en la factura de la llum. La iniciativa, a banda de ser enginyosa i ecològica, també traspúa un cert romantiscisme pel fet que sigui la mateixa passió de l’afició la que ajudi a sustentar la infrastructura de l’equip del seu cor.

Aquest concepte tan suggerent, el de la transformació de l’energia de la passió futbolera, m’ha portat a fer divagacions de tota mena sobre la passió per la música, entre elles, especulacions sobre l’energia invisible que empeny milers de persones a assitir a un concert o a un gran esdeviment cultural. A col·lació de la discussió sobre l’èxit que en Jordi Oliveras i en Jordi Bianciotto han mantingut darrerament a Nativa se’m va acudir que una manera de donar una nova volta de rosca al tema era buscar on radicava l’impuls que, per posar un exemple, centenars de persones van tenir per omplir un teatre de gran aforament com el Teatre Coliseum per a veure Manel en directe el passat mes de febrer. Podríem dir que potser va ser la gana, la gana de música d’una gran multitud?

Si és així, em pregunto com es podria aprofitar aquesta gana, aquesta energia que comporta la mobilització massiva, per a nutrir les nostres escenes locals i els petits cicles de concerts ara que contantment hi ha veus que alerten del perill que té la música en viu de desaparèixer. Tanmateix seria genial que algu s’inventés una màquina per a captar la gana de música dels 120.000 espectadors que va tenir el passat Primavera Sound i que ajudés a què els bars musicals i els petits clubs poguessin sobreviure millor i s’animessin a programar més. Quan les retallades en les ajudes públiques estan afectant tant a la música en viu, són les catacumbes que han de resistir.

És una paradoxa que es digui que la música en directe està tocada de mort quan hi ha tanta energia o gana potencial. Potser és que hi ha una fuita en algun punt…

L’acceptació i recolzament mediàtic d’una àmplia llista de grups catalans, i que canten en català, més enllà de la qualitat musical i la seva possible sobredimensió, ajuda a la configuració d’una mena d’star system nacional que beneficia a molts sectors. Tenir grups en els quals ens puguem enmirallar, afiançar els fenòmens de fans i fomentar la idolatria massiva implica també una simplicació de la proposta creativa. Com més fácil de digerir sigui el missatge, més públic potencial acabarà essent receptor actiu. I entenc que com més siguem, més gana tindrem. En fi, tot això pot ser reiteratiu però val la pena prestar atenció en com els mitjans de comunicació fan la selecció musical en el cada vegada més breu espai que es dedica a la cultura en general.

Però tornem a la gana, que si és compulsiva i provocada per una suggestivitat programada no és saludable. Presentar atenció a l’agenda diària i mimar els petits concert de grups poc coneguts conforma un acte de militància que en el fons és el que hauria de sustentar la base de qualsevol escena musical amb bona salut. El periodista basc de jazz Yahvé M. de la Cavada arribava no fa gaire a la conclusió en un article que davant les incongruències i drames de la música en directe la única opció que queda és anar als concerts. Postser no podem inventar aquesta màquina que capti la passió musical tal i com ja es fa amb el futbol, però segurament els mitjans amb capacitat d’influència sí poden ajudar a redristribuir millor la gana de música, aquesta energia que porta a la mobilització, més enllà de consolidar un star system local, que no deixa de ser una fàbrica de dolços pastissets.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s