Home

Per 5,50€, preu per adult, es pot accedir a les Piscines Municipals de Montjuïc també conegudes com a “Piscines Picornell” tot i que les Picornell de veritat estan muntanya amunt. En el recinte hi predomina el color blau, de l’aigua i el cel, el blanc, de la rajola, i el gris, del formigó. Les grades, les parets estan fetes d’aquest conglomerat tan utilitzat en les construccions a partir dels 50 que els ulls ara relacionen amb alguna cosa despullada, innacabada, amb l’esquelet d’un edifici a mig construir, amb una nau industrial de polígon, amb les parets d’un magatzem de residus nuclears. Les construccions fetes a base de plaques de ciment envelleixen malament i en veure les instal·lacions un intenta evitar la paraula “decadent” i substituir-la per “entranyable”. I acaba cedint-hi perquè l’esperit cansat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 encara recorre els seus passadissos. Ja sigui perquè les imatges a la televisió dels salts de trampolí amb la Sagrada Família al fons resten gravades en algun lloc de la memòria col·lectiva, ja sigui perquè un videoclip de la Kylie Minogue que es va rodar allà. Una indicació amb el logo olímpic als vestidors, amplis, austers, amb frescor de penombra, recorda que en el seu dia atletes de tot el món la van seguir per pujar les escales, de ciment, que donen a la piscina principal descoberta.

Un cop a l’exterior un mar de rajola blanca i l’aigua blavíssima de la zona de salts rep al banyista. A la seva dreta, una graderia de més de 2.500 localitats. A l’esquerra, una irresistible vista de Barcelona amb la piscina mare mediterrània en la llunyania, que els dies de sol llueix esplendorosa. L’espectacle té com a complement un extens dipòsit municipal de containers de la brossa i tanques de ferro just al pis de baix que es veu si un s’apropa a la barana del recinte.

La prohibició de menjar i veure fa que l’usuari habitual sigui precisament el que no vulgui estar rodejat de famílies portadores de neveres i nens disposades a passar-hi el dia. Tot un encert. Els matins passen tranquils i calurosos si el sol pica. L’aire circula amb llibertat. La fressa dels banyistes s’evapora ràpidament cap al cel en no haver-hi parets que la retinguin. I un mira a l’infinit sobre el seu cap, sense edificis que s’interposin, i respira alleugerit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s