Home

“Entusiasmo es una palabra de origen griego que significa tener a los dioses a dentro”, Eduardo Galeano (periodista i escriptor uruguaià)

Ahir, 24 de maig de 2011, Alberto Contador va dedicar una emocionada victòria en la cronoescalada del Giro a Xavi Tondo. En el podi va alçar el dit a l’aire assenyalant-lo, segurament visualitzant-lo, mentre el públic guardaba silenci. El xampany el va deixar per un altre dia. Deia que volia guanyar per retre’l homenatge, segons la crònica de Carlos Arribas a El País. El record de Tondo fa dos dies que està arreu. Va perdre la vida de la manera més surrealista, atrapat entre el seu coche i una porta de garatge quan es disposava a sortir a entrenar amb els companys de l’equip Movistar per les carreteres de Sierra Nevada (Granada). Una mort que per molt que s’expliqui, no s’entén, per injusta, per inesperada, perquè s’assembla massa a una broma pesada.

Com? Què?

Si alguna cosa han destacat els ciclistes des del moment en què es va conèixer la tràgica noticia ha estat la seva il·lusió contagiosa per la bicicleta, el seu caràcter extravertit i l’excel·lent moment de forma en què estava ara. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer breument a Tondo l’any 2005, durant la Vuelta a Castilla, carrera per etapes que finalment ha aconseguit guanyar en l’edició d’aquest any, tot just fa un mes. Vaig viatjar amb l’equip Catalunya-Angel Mir – el primer però efímer intent de formar un equip amb finançament i estructura catalana a l’estil Euskaltel – i vaig poder viure d’aprop les etapes en directe i compartir moltes hores d’hotel i coca-coles post-etapa amb els ciclistes. Tondo destacava per la seva fesomia típicament ciclista: alt, prim, nas de ratolí i orelles grans, com si l’haguessin fet amb el mateix motllo que també es va usar per fer a Fernando Escartín. A diferència del d’Osca, Tondo tot ell era cap enfora. Així el recordo jo. Somreia molt. Era dels que saludava a tothom i tothom el saludava, dels que semblava que sempre estaven de conya però sorprenentment estava concentrat al cent per cent per donar-ho tot, dels que en carrera baixava fins al cotxe d’equip i mentre agafava bidons i intentava recuperar l’alè no podia evitar fer una broma. Mai vaig saber si era una manera d’amagar les seves mancances emocionals, potser alguna mena de timidesa o inseguretat no confessada, de despistar a tothom i fins i tot a ell mateix sobre el seu estat físic, o si realment era la seva forma de ser i viure, cap enfora.

Llavors jo anava sempre amb una càmera de vídeo enregistrant tot el que veia i recordo especialment un moment quan després de l’etapa reina, que acabava amb la dura pujada a la Laguna de los Peces, vaig acostar-me a Tondo, banyant de suor, i abans de poder-li dir res em va explicar com es sentia, quina havia estat la seva tàctica i com havia vist a l’equip. Era com si estigués assajant per quan realment la televisió vingués a fer-li preguntes després d’una etapa d’una gran volta, potser del Giro, la Vuelta o el Tour, carrera per a la qual s’estava preparant a Granada. Van ser unes “declaracions” fetes per algú que estava gestant una maduresa interior que moltes vegades les seves ganes de fer broma amagaven. Era molt fàcil quedar-se amb les aparences. Tondo creia profundament que algun dia arribaria el seu moment, que algun dia vindrien les càmeres a buscar-lo, que algun dia correria en un gran equip i podria explicar com li agrada ser ciclista i contagiar la passió per aquest l’esport.

El Catalunya-Angel Mir no va tenir continuïtat i Tondo va tornar a Portugal on poc a poc va anar aconseguint resultats i una certa rellevància. Quan vaig saber que poc més tard va fitxar pel Cervélo de Carlos Sastre em vaig alegrar moltíssim, sobretot perquè no tenia categoria d’anònim gregari sinó un de ciclista que podria tenir la seva oportunitat en algun moment si es donaven les circumstancies adequades en carrera. Perquè ell era dels que no s’amagaven, era dels que sempre estan pel mig, dels que volen estar allà on es ven el peix, com un nen que vol estar sempre amb els grans i fer preguntes sobre tot. Per dir-ho d’una altra manera: era dels que creien que no ser guapo no havia de ser cap impediment per emportar-se la noia més bonica de la festa. Era molt perseverant , i tot que podia ser obsés o pesat com un plom!, al final no podies sinó admirar-lo. Cal dir, però, que dins de la disciplina i jerarquia d’un equip ciclista sabia on estava el seu lloc i el respectava.

Les grans oportunitats li estaven arribant ara als 32 – la mateixa edat de qui subscriu aquestes línies -, una època clau per els ciclistes, a les files de l’equip Movistar, amb el qual havia de córrer el seu primer Tour com un dels cap de fila. És tant injust que no pugui ser!

Em guardo per mi moltes altres anècdotes i converses d’aquella intensa setmana d’abril del 2005 i espero poder editar algun dia tot el material audiovisual que vaig recollir.  Això seria un magnífic homenatge. Per cert, Xavi, em vas contagiar encara més la passió per aquest esport, un esport que moltes vegades consisteix en aguantar el patiment, en no deixar de somriure per dintre mentre es puja un port de categoria especial sota un sol abrasador. Això pot ser una metàfora de la vida. Gràcies.

http://tac12.xiptv.cat/video/48975/en-record-de-xavi-tondo?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

Més info  sobre Xavi Tondo:

http://juanseguidor.blogspot.com/2011/05/xavier-tondo-cuando-una-perdida-nunca.html

http://luisromanmendoza.blogspot.com/2011/05/por-que-el-por-que-ahora.html?spref=fb

http://www.elpais.com/articulo/deportes/Xavier/Tondo/ilusion/bicicleta/elpepudep/20110523elpepudep_6/Tes

http://www.mundodeportivo.com/20110523/ciclismo/xavi-tondo-da-la-ultima-pedalada-en-su-mejor-momento-deportivo_54158865705.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s