Home

Fina i incisiva vinyeta de Toni Batllori a La Vanguardia 23/05/2011

Titanic electoral per El Roto (elroto.elpais@gmail.com) a El Pais 23/05/2011

El resultat de les passades eleccions és extranyament contradictori. La victòria de Convergencia i Unió a l’Ajuntament de Barcelona potser es veia a venir, básicament perquè provar a canviar sempre va bé, però els canvis sempre han de ser conseqüents amb el que un creu i pensa honestament. Aquest seria l’escenari ideal. Però què li passa pel cap a un votant que decideix canviar per donar el seu suport a opcions polítiques que freguen el populisme més barruer i la xenofòbia? Serà que per fi ha sentit que es pot alliberar de la careta de progre i votar el que li diu realment el cor? Potser és que la nostra societat està plena de tapats, potser és que l’esgotament físic i mental de la societat per la crisi fa que un tiri pel dret i passi de reformes socials a llarg termini i busqui resultats ja! No ho sé, costa fer un análisi en un contexte social i cultural marcat darrerament pels moviments espontanis del 15-M i dels indignats.

Els experts ahir intentaven explicar el fenomen paranormal de com el PP segueix guanyant a València tot i el cas Gürtel. Deien que ha estat fruit de dos factors: els votants han aplicat allò de “mejor malo conocido que malo por conocer” i que el PSV, i el PSOE en general, no han aportat alcaldables que fossin una alternativa convincent. Si és així, això és el primer símptoma d’un virus disfressat de “triomf de la democràcia” i de “la veu del poble”. La situació recorda perillosament a quan Berlusconi guanya a Itàlia quan tothom sembla que és crític amb ell.

Potser estic equivocada, però no se suposa que estàvem vivint un moment de canvi amb tots els “indignats” del 15M arreu de l’estat o ha estat tot un miratge? És aquest el canvi que s’estava demanant?

Durant la jornada de reflexió, em vaig acostar a la Plaça de Catalunya de Barcelona i em vaig sentir superada per la situació. Superada agradablement, perquè era molt emcionant veure a tanta gent tant diferent fent pinya per provocar un canvi en el replantejament de la societat, per realment potenciar el capital social que tenim. Hi havia plantejaments naïfs i en general era tot bastant difús, però el sentiment general convidava a no baixar mai més la guardia, a no ser passius davant del que passa al nostre voltant, al que aproven els nostres polítics, a implicar-nos en la nostra realitat propera. Mentres estava allà pensava en com totes aquelles consignes, el soroll de les olles, l’activisme, es faría ressò en les eleccions municipals i autonòmiques en algunes zones de l’estat. Com el 15-M no està ni ha volgut mai enrollar-se o identificar-se amb cap partit polític era difícil de preveure, tot i que, no ens enganyem, les reivindicacions tenien un clar posicionament d’esquerres i ja sabem qui són els partits d’esquerres.

Però què ha passat amb les esquerres a les eleccions municipals a Catalunya? És possible que la consigna cap a la classe política que es repetia a les places de “vosaltres no ens representeu” s’hagi manifestat d’aquesta manera. També és molt probable que s’hagi manifestat amb la baixa participació: per exemple, a la ciutat de Barcelona, només van votar el 49,8% del cens electoral i arreu de Catalunya va ser del 39,2% (segons La Vanguardia). Una misèria. En aquest gràfic difós per la plataforma Democràcia Real Ya es pot veure de manera clara:

Que la gent no voti és molt signficatiu de la desafecció cap a la classe política i a més provoca una efecte col·lateral: que “els altres indignats”, la població afí a posicions conservadores i de dretes cansats de la política progre i de pobres de les esquerres i de les tonteries dels nacionalistes – que curiosament SÍ que sembla que tenen ganes de votar -, tinguin més ressò. I això ha passat, el PP és ja la tercera força política de Catalunya. I el més greu de tot: ha conseguit ser la força més votada a poblacions com Badalona, on el seu alcadable, Xavier García Albiol, ha fet campanya amb discursos gairebé xenòfobs. Es dóna la perversa situació que Albiol fa campanya contra els immigrants a qui el govern d’Aznar va donar via lliure per a que vinguessin a treballar sense una política clara d’integració ni regularització.

Campanya electoral del PP a Badalona. Foto: Julio Carbó / El Periódico

Em comenta el periodista Jordi Riba al Facebook: “Conec uns quants que han votat l’Albiol a Badalona. La seva victòria mereix tot un tractat. Els mateixos que elecció rere elecció han votat sistemàticament pel PSC més cutre de tot el país, capaç de no realitzar ni una sola obra de les anunciades en tot un mandat i presentar-se quatre anys després amb les mateixes promeses i treure majoria, són ara els qui s’han llençat a les mans del PP més incendiari de la història”.

I parlant d’extrems, em pregunto si realment els votants creuen que un partit com Plataforma per Catalunya té un pla per minimitzar les llistes d’espera en els hospitals. Com ho faran, treient de la llista a tots els Mohameds, deixant morir als Ahmets? La història ja ens ha ensenyat què passa quan s’apliquen polítiques d’apartheid. Que no s’ensenya història a les escoles de la E.S.O.?

I en aquest context, em pregunto en quin lloc queden les movilitzacions del 15M. I què passarà ara. Personalment m’envaiex un profund sentiment de decepció i de desconcert, tot i la pujada del CUP arreu de Catalunya, els grans tapats d’aquestes eleccions – quin panorama més complexe en els ajuntaments on PxC ha de conviure amb els de CUP! -, que dóna esperances de que no tot ha estat dolent.

Les noves fàbriques de verí, recolzades pels mitjans de comunicació afins – a Madrid no existeix l’equivalent al Consell de l’Audiovisual de Catalunya que aturi la manipualació d’Intereconomia?! – s’estan posant en marxa ja a Catalunya i arreu de l’estat mentre Mariano Rajoy prepara la seva conquesta de la Moncloa recolzat per un ejèrcit de clons de Soldats Imperials creats per Darth Aznar Vader. El regnat del costat fosc sembla que comença.

Copio a continuació un lúcid análisi de Manuel Delgado sobre el 15-M i les acampades que va la pena llegir en la seva totalitat en el seu blog El Cor de les Aparences:

“Lo que intenté en mi intervención es advertir del peligro de que, en efecto, la gran movilización en marcha estos días devenga un ejemplo de este tipo de grandes convulsiones colectivas inspiradas y orientadas por lo que en la práctica puede ser una mera crítica ética del orden económico y político que padecemos, estructurado vagamente en torno a una no menos vaga denuncia de una entidad abstracta, casi metafísica, que es “el sistema”. En Barcelona hemos conocido varios ejemplos de este tipo de movilización tan potente como efímera, que se han desvanecido en la nada en cuanto los medios de comunicación han dejado de atender el colorista espectáculo que deparaban. Desde luego el movimiento contra la guerra de Irak en el 2003 sería un paradigma de ello, pero también lo serían las movilizaciones estudiantiles contra el plan Bolonia en marzo de 2009, que alcanzaron puntas importantes de dramatismo social, pero que, al cabo de unas semanas de su algidez en el desalojo del rectorado de la Universitat de Barcelona, se extinguieron sin dejar tras de sí otra cosa que un vacio y una inanidad de la que todavía somos víctimas en las universidades catalanas.

Así pues se plantea como urgente la cuestión de qué hacer cuanto la intensidad de la emoción colectiva que nos reúne ahora y aquí se vaya amortiguando y cuando –y no quepa duda de que esto ocurrirá dentro de unos días– los medios de comunicación dejen de considerarnos “interesantes” y los políticos de expresar una cierta simpatía y comprensión ante el malestar que nos congrega esta mañana aquí. Es la discusión política y la imaginación colectiva a las que, estos días y en esta y otras plazas, les corresponde concebir y organizar un camino que convierta este escándalo ante lo real en energía histórica”.

També val la pena llegir la columna de l’amic Roger Palà sobre el 15-M al seu bog Al darrera la nevera: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/197692

Us deixo amb una sèrie fotogràfica del dia d’ahir…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s