Home

Publicat a http://www.ritmes.cat (25.08.2005): http://www.ritmes.net/pritmes/rtItem.jsp?hiItemId=186072913&hiEstil=alternati&hiItemNom=reportatges)

El cantautor nord-americà tanca un cicle personal amb Nashville i avança que la bossa nova l’està conquerint.

Diu Josh Rouse que el sol i les platges d’Altea, a Alacant, l’estan inspirant a l’hora d’escriure les cançons del seu proper disc. Sense comptar un EP fet conjuntament amb Kurt Wagner, cantant de Lambchop – i “un gran amic”-, seria ja el sisè d’una prolífica carrera en la qual mai ha abandonat el camí de les melodies folkies, el romanticisme i el blue-eyed soul més suau i, en ocasions, ensucrat.

Nashville (Ryko-Naïve), el seu nou llarga durada que va presentar en el passat Primavera Sound, navega en aigües un pèl més afectades i melangioses que en l’assolellat i festiu 1972 (Ryko, 2004), el treball que el va consolidar internacionalment com un mestre de la melodia i el va fer desmarcar-se de l’escena neocountry de Nashville, la ciutat on vivia tan sols fa un any…

Has titulat el teu nou disc Nashville, però musicalment té poc a veure amb el que coneixem com a so Nashville…
Josh Rouse: “No, no té res a veure amb la música country. He viscut allà uns vuit anys i he publicat i gravat tots els meus discos allà. I sempre estic contestant moltes preguntes sobre la ciutat i la música country, i sempre he de dir que jo no visc en aquest món de Nashville. En aquella ciutat hi ha molts tipus de música diferents. Vaig decidir anomenar-lo Nashville per donar a conèixer aquesta altra cara. Potser estic confonent la gent, però m’és igual.”

Llavors com et senties movent-te en el mateix cercle de gent que Lambchop, molt més country i fosc?
J.R.: “Oh, molt bé. Em donaven molt suport. He après moltíssim d’aquesta gent, em motivaven quan havia de compondre, encara que el meu estil fos una mica diferent. Va ser estrany ja cap al final de la meva estada allà, perquè quan les meves cançons començaven a fer-se més conegudes hi havia qui em mirava una mica amb recel. Era com si fos massa popular per a Nashville!”

En aquest nou disc dius adéu a la ciutat?
J.R.:“Sí, ho podríem veure així.”

De quin altres cantautors et sents a prop?
J.R.:: Coneixes Sondre Lerche? Crec que és molt bo. Té molta energia. Hi ha molta gent que m’agrada: Ed Harcurt, i m’agraden algunes cançons de Ryan Adams.”
 
Comparat amb 1972 aquest nou treball és menys festiu, més íntim…
J.R.: “Sí, és que aquell va ser com un disc de soul estiuenc! Nashville és un disc de cançons de folk, és més afectat… El perquè del canvi? No ho sé, ha estat una cosa que ha passat de forma natural. El disc anterior va ser com “molt bé, fem un disc; tenim dues, tres setmanes…” I aquesta vegada tan sols vaig anar gravant cançons sense pensar que estava fent un disc. Algunes, com “Sad Eyes” tenen uns tres anys…”

…I els arranjaments són molt més simples
J.R.: “Però, saps què? M’agrada això que els arranjaments siguin més bàsics. Crec que a mesura que vaig millorant a l’hora d’escriure cançons em sento molt més còmode amb només una guitarra i la veu. I crec que el meu següent disc serà una mica així perquè el trauré amb el meu propi segell discogràfic. Penjaré coses a internet perquè la gent se les pugui baixar, cosa que no pots fer quan estàs en una discogràfica.”

Una constant en les teves lletres, com passa en el tema Life, és la idea que amb la música pots canviar el teu estat d’ànim…
J.R.: “Vols dir que si la música pot ser com una teràpia per a mi? Suposo que d’alguna manera sí que ho és. Jo gaudeixo fent música i aquest és el meu objectiu. Quan faig una cançó, així que la gravo ja és per a qualsevol altra persona. Si la gent ho disfruta, això em fa feliç. Crec que és una feina fantàstica, no?”

El tema “My Love Has Gone” és un dels més tristos del disc… J.R.: “És un tema que parla sobre la meva addicció a l’alcohol. La vaig escriure abans de divorciar-me. Vaig deixar de beure ara fa dos anys i mig, així que això de “My Love Has Gone” és com si l’alcohol fos una dona amb qui tens una relació d’amor-odi.”

Sembla que no t’importa parlar de la teva vida personal…
J.R.: “No acostumo a contestar preguntes molt personals, la veritat, però la vida és curta i no tinc gaire per amagar així que…”

I ara fa uns mesos que vius a Altea, a Alacant, oi? J.R.: “Hi tinc una nòvia aquí. Ja havia vingut per aquí de gira abans i l’estiu passat hi vaig estar unes setmanes de vacances. Ja m’agradava, això. I quan vaig acabar de fer Nashville, a Nashville, vaig venir cap a aquí.”

Estàs escrivint noves cançons a Altea?
J.R.: “Sí. És curiós perquè des que he vingut a viure aquí estic aprenent molta bossa nova i cançons brasileres! Visc al costat del mar. No sóc un gran fan del flamenc. Crec que està bé, però no és el meu estil, amb aquella forma de cantar… Però el brasiler, amb el tipus de ritme, amb la veu, m’hi sento indentificat. Estic escrivint una pila de cançons així: el proper disc serà una mica brasiler!”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s