Home

(Metropolis BCN, 2009)

IBA Col·lectiu d’improvisació fa anys que recupera la idea de muntar concerts a cases particulars. Les músiques lliures esdevenen una experiència més propera i un acte de resistència cultural i ideològica més enllà dels circuits habituals.

 El passat més de juny Pilar Subirà observa com una desena de desconeguts li han ocupat la casa, situada en un idíl·lic passatge apartat del trànsit ben a prop de la Sagrada Família. Uns d’ells estan a la cuina acabant de fer el sopar, altres paren taula. “Puc agafar aquests gots per a l’aigua?”, pregunta algú. Altres que ja havien obert ampolles de vi conversen a la terrassa i d’altres recorrien el menjador, el pati i el garatge picant de mans per a comprovar-ne l’acústica. Clac-clac!, clac-clac! “Sí, farem el concert a la sala de baix. No té tanta reverberació però és la que ens va millor”. Parla Alfredo Costa Monteiro, acordionista nascut a Oporto però resident de fa més d’una dècada a Barcelona. Aquell vespre farà un concert a duo amb el francès Michel Doneda, saxo soprà i “tocador”, com el primer, d’objectes de tot tipus amb els quals extreu sons inesperats i composa textures sonores. Sobre unes tauletes al pis inferior preparen el seu arsenal – motlles de a fer flams, encenalls d’alumini, baretes de metall, pals de fusta, arcs de violí, papers, trossos de cartó – pel que serà el concert número 178 d’IBA Col·lectiu d’Improvisació.

Aquest any 2008 fa un dècada que IBA, col·lectiu barceloní autogestionat especialitzat en músiques improvisades i experimentals, programa de forma intermitent però constant aquestes formes musicals minoritàries per a diferents indrets de la ciutat. Tot i els canvis en el sí del col·lectiu, les etapes per les quals ha passat i les direccions artístiques que ha pres, IBA sembla haver adquirit vida més enllà de les persones que n’han format part. Tant és així que, actualment, es continua dient “col·lectiu” quan només està integrat per la trompetista Ruth Barberán – membre des del 1999 -, que amb tenacitat i amb una actitud que denota per sobre de tot idees clares i amor a la música, sembla multiplicar-se per a continuar una feina que ara fa 10 anys van iniciar músics de renom en aquest camp musical com el pianista Agustí Fernández, el saxofonista Javier “Liba” Villavecchia i el teclista Joan Saura, els membres fundadors, seguint l’estela d’altres iniciatives associades a nivell europeu en les que són els propis músics els que s’organitzen gairebé com un sindicat per a mimar, procrear i ajudar a la supervivència d’aquestes músiques rares i minoritàries. I sota l’estela IBA a Barcelona han aparegut altres col·lectius com Associació Musical Embut o L’Ull Cec que també contribueixen a la seva supervivència. “Ara estic jo sola però tinc l’ajuda de molts amics i la veritat és que no és gaire difícil d’organitzar…”, diu Barberán. “La veritat és que en el moment que vegi que no pugui, ho deixo i ja està. Però sí, sí que sento que hi ha futur… Potser proposo a algú més que formi part d’IBA”. I després d’una pausa: “Passi el que passi, IBA ha valgut la pena per tot. Està bé que hi hagin iniciatives com aquesta perquè vol dir que encara hi ha gent que està disposada a fer coses per amor a l’art”. Després de la “decebedora” experiència de programar en sales convencionals com el JazzSí o el Sidecar, ara fa 5 anys que IBA ha reduït el seu camp d’acció als concerts organitzats a cases de particulars voluntaris, al Centre d’Estudis Musicals Passatge, prop de plaça Tetuán, i al Centre Cívic Can Felipa, al cor de Poble Nou, que acull el festival anual MINIM. Barcelona esdevé un enorme escenari obert a ser explorat constantment.

Pilar Subirà és nova en aquest paper d’amfitriona. És la primera vegada que deixa la casa per un acte com aquest. Sembla, però, entusiasmada observant al seu voltant: “que què sento amb aquesta experiència? Doncs que estic convidant als companys a casa. Jo també sóc músic, sóc percussionista. Faig una mica de tot: col·laboro amb el Liceu, l’orquestra de la OBC, toco contemporània i música antiga… I aquí al pis de baix hi tinc el meu espai de treball, és gran perquè hi han de caber tots els instruments, Hi ha un vifrafon, una marimba, etc. Per què no aprofitar-ho amb iniciatives com aquesta?” Confessa que d’alguna manera tota això li recorda a les trobades contraculturals de Dau al Set durant el franquisme. Barberán, amb davantal aquell vespre, ajuda a servir el sopar previ a l’actuació pels músics, amics i col·laboradors que faran possible una vetllada com aquesta en la que ningú no guanyarà diners: crema de una crema de verdures, amanida freda de llenties i pa de pessic de xocolata i poma. El públic pagarà 6 € per un concert de música improvisada lliure de primer nivell acompanyat de llimonada casolana feta amb menta i farigola, entre altres beuratges i un pica-pica.

A les 20:30h arriben puntuals els primers espectadors. Pocs minuts més tard l’assistència arriba fins a les 25 persones. La Ruth està contenta perquè “avui ha vingut gent nova que no coneixia. Normalment ens coneixem tots aquí”. És difícil guanyar adeptes? “El públic es guanya en comptagotes, un a un, igual que els músics, que es guanyen un a un. Però en general la gent de Barcelona és molt mandrosa i molt poc curiosa”. Costa Monteiro i Doneda es preparen i ràpidament es crea un silenci magnífic a la sala ells mateixos s’encarreguen de trencar delicadament amb els primers sons. El primer frega objectes amb el seu acordió i el segon fa cacofonies amb el saxo soprano. Entre els assistents, hi ha altres improvisadors com l’anglès Tom Chant, que mira al terra com per escoltar millor. Altres espectadors tanquen els ulls per gaudir de les diferents textures que adquireix i adquirirà el so en els propers 40 minuts. El portuguès i el francès dialoguen, es troben i s’allunyen, s’entenen i no s’entenen per moments en un espectacle únic i impredictible de fluxos sonors. Sigui com sigui, l’espectacle de l’escolta està garantit, cosa impensable en un bar o una sala de concerts convencional. “Fer concerts a cases no és amagar la música [de la gent], simplement respon a la necessitat de trobar un espai adequat”, assegura Barberán. “És una cosa que vam veure que es feia a Europa i ens va agradar perquè l’escolta és molt millor que en un bar, on hi ha el soroll de la barra. [Per Europa] jo he tocat en llibreries, sales d’exposicions, tendes de discos, a cases ocupades… No és una música per a passar l’estona, necessita una escolta molt activa”.

Musicalment, però, el llenguatge que exploten i recreen aquests músics, tot i que ser continuar sent transgressor, ja té un segle d’antiguitat. La improvisació com a forma musical en ella mateixa, tal i com la coneixem actualment, té el seu origen en l’àmbit de les avantguardes de principis de segle XX. A mesura que va alimentant-se posteriorment de la música contemporània i el jazz d’avantguarda va anar creixent fins a convertir-se en els anys 60 en l’anomenada free music. Compositors com Derek Bailey, que va arribar a tocar a cases de la mà d’IBA, van assentar les seves bases teòriques i la van alçar com la música més pura i primitiva existent… Obrim el ulls. Els improvisadors acaben el seu duo i passen a les paraules. Aquest tipus de formats domèstics permeten que les barreres entre el públic, els músics i la música desapareguin. En uns formats tan inestables i abstractes, els comentaris posteriors sobre el que m’ha semblat a mi i del que t’ha semblat a tu fan que la música, rara, minoritària, única, es converteixi en una experiència sensorial irrepetible. A Barcelona, però, aquest concert #175 d’IBA no deixa de ser una anècdota. Encara falta molt camí perquè la ciutat es posi al nivell de Berlín, París o Londres, on les músiques lliures sí ocupen un lloc visible dins l’agenda cultural.

 FITXA

Llocs d’acció IBA: cases d’arreu de la ciutat, Centre d’Estudis Musicals Passatge i Centre Cívic Can Felipa.

IBA convoca els concerts a través del correu electrònic. Per formar part de la xarxa d’amics cal escriure a improiba@hotmail.com. WEB: http://ibacolectiudimprovisacio.blogspot.com (abans: http://collectiuiba.tripod.com)

Preu per concert: 6 €. Inclou música lliure, begudes, snacks i acolliment.

Centre Cívic Can Felipa: Carrer Pallars, 277; http://www.bcn.es/canfelipa

Centre d’Estudis Musical Passatge: Passatge Bocabella, 8 baixos.

One thought on “ᴥ NOVA MÚSICA DOMÈSTICA – Col·lectiu IBA

  1. Hola! He vist aquesta entrevista penjada (que ja coneixia de la revista) i voldria saber si és possible canviar l’adreça de web que hi surt perquè ja fa molts anys que no existeix i és una llàstima que hi consti també aquí (la única cosa que em va saber greu de l’entrevista).
    En el seu lloc, si hi poguèssiu posar l’adreça del nostre blog us ho agrairia moltíssim:

    http://ibacolectiudimprovisacio.blogspot.com/

    Esperant que sigui factible i agraïnt-ho per avançat,
    Ruth Barberán

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s