Feeds:
Entrades
Comentaris

Arxiu de la ‘Cròniques [f]otogràfiques’ Categoria

El pianista Glenn Gould usava una cadira de fusta per tocar el piano. Jason Moran (Houston, 1975), segurament conscient de l’evocació, també usa cadira de fusta en comptes de banqueta, emfatitzant la idea de la música com a gran contenidor d’idees i de referències. Gould era un obsessiu de la música gravada perquè li permetia acostar-se a la perfecció. A Moran li agrada posar música gravada en el seus concerts i tocar espontàniament sobre ella (…)

Llegeix el fil sencer »

La guitarra Epihone Sheraton, el joc de pedals i loop station de Santi Careta pocs minuts abans de sortir de tocar amb el projecte Black in Blue al costat de la cantant Celeste Alías al C.C. La Torrassa Collblanc de L’Hospitalet de Llobregat (febrer 2012).

Llegeix el fil sencer »

Algunes imatges d’EVOL (Roc Jiménez de Cisneros) en la part final del seu set en del sisè festival Cap Sembrat (Moog Rock Club, 2011), certàmen petit però amb una llarga i miraculosa trajectòria organitzat per els col·lectius Ozono Kids i L’Ull Cec.

Llegeix el fil sencer »

Marco Mezquida (piano) en plena acció al Jazz Man Club (octubre 2012, Barcelona) durant un concert a duo amb el flautista Pablo Selnik. El repertori que van interpretar, sempre passejant entre la improvisació lliure i la cançó amb regust d’estàndard, s’ha publicat recentment en forma de disc sota el nom de “Miscelánea núm. 2″.

Llegeix el fil sencer »

Carlos Falanga (bateria). Cicle Música als Parcs. Parc Joan Miró, juliol 2011 (Barcelona)
Champagne Sparkle són: Josep Tutusaus (trombó), Hugo Astudillo (saxo alt), Marco Lohikari (contrabaix) i Carlos Falanga (bateria).

Llegeix el fil sencer »

Fotos: Josep Tutusaus (trombó), Hugo Astudillo (saxo alt) / Champagne Sparkle tocant al Parc Joan Miró (Barcelona, juliol 2011) dins del cicle Música al Parcs., on van presentar el seu primer disc “Introducing” (Fresh Sound New Talent, 2011).

Llegeix el fil sencer »

Per 5,50€, preu per adult, es pot accedir a les Piscines Municipals de Montjuïc també conegudes com a “Piscines Picornell” tot i que les Picornell de veritat estan muntanya amunt. En el recinte hi predomina el color blau, de l’aigua i el cel, el blanc, de la rajola, i el gris, del formigó. Les grades, les parets estan fetes d’aquest conglomerat tan utilitzat en les construccions a partir dels 50 que els ulls ara relacionen amb alguna cosa despullada, innacabada, amb l’esquelet d’un edifici a mig construir, amb una nau industrial de polígon, amb les parets d’un magatzem de residus nuclears (…)

Llegeix el fil sencer »

Entrades més antigues »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.